La raó d'aquest post es per comentar el debat de la setmana a Publicació Electrònica. Aquest dijous dia 7 vàrem tractar el tema del paper que juga internet en la política i ara més que mai pel motiu de les eleccions generals.
Una de les tasques a realitzar va ser analitzar les pàgines webs dels diferents partits polítics i comentar-les. Generalment l'estructura va ser en el que més ens vàrem fixar perque es la part més important, molts cops per davant dels continguts ja que la capacitat de cridar l'atenció i mantenir al navegador en el portal es bàsic, i més en política.
Seguint estrategies electorals, la majoria de partits han creat webs especials només dedicades a la campanya electoral i la figura del candidat a elegir. Per altra banda, s'asseugren no haver de modificar ni actualitzar tant la web oficial del partit.
No podríem destacar unes diferències importants entre les webs dels partits que no siguin les obvies com el tema de colors o varietat de navegació. El disseny gràfic i la maquetació dels continguts juguen el paper més important en aquestes webs que es decanten molt descaradament per els eslògans vistosos i ben colocats. Si en una cosa s'intenten assemblar es en un dels objectius bàsics: La interactivitat.
El que es busca es que l'usuari cregui que pot interactuar amb els principals dirigents del partit, enviar els seus dubtes i les seves inquietuds ja sigui per correu electrònic, per sms, blogs... Dins d'aquest tema hi han hagut invents fracassats i graciosos com podrien ser els del partit popular que aconseguien que Mariano Rajoy et truques i era una gravació, o el tema de les preguntes preparades per a Gaspar Llamazares de Izquierda Unida que davant d'una paraula clau enxufava una gravació o una altre on expressava les seves propostes referents al tema. La interacció fomenta la unió de les persones, que es sentin més enganxades al partit i per tant, vots. Al final aquests són la única cosa que interessa realment als polítics i les seves webs son simplement un altre mitjà de captació d'aquests.
Un altre mitjà seria la televisió. Els principals partits ja disposen del seu canal temàtic a la televisió com per exemple PSCtv, CIUtv, ERC tv, IV tv... on es dediquen a fomentar bàsicament els seus objectius i les seves maneres de dirigir el país si governen o de carregar contra el govern si formen part de l'oposició.
Les conclusions bàsiques que hem pogut extreure han estat:
- Internet, en molt poc temps ha passat de ser un element de suport a convertir-se en una estratègia i en una part important de la campanya electoral. El fet de que sigui un fenomen amb una vida no molt llarga ha convertit la difusió via web en una competició apart dins dels partits polítics. .
- El disseny gràfic en una web d'aquestes característiques juga un paper importantíssim ja que es el que realment capta els adeptes. Una actualització continuada i innovadora significa actualització i modernitat dins el partit, per contra un mal disseny web mostra mancances i denota antiguitat.
- Internet facilita el coneixement dels partits polítics i la major absorció d'informació per part dels votants.
- Internet porta una trajectòria ascendent pel que fa a la importància en el futur de la política i qui sap, potser algun dia ja només votarem per internet. La llibertat total a l'hora de navegar per internet fa que la gent pugui escollir si vol política o no. El que moltes persones esperen es que els temes electorals només es difonguin per internet i no es contamini tant de política als altres mitjans com la televisió i la ràdio o s'omplin les ciutats de cartells, fotos i eslògans.
Això ha estat tot en el debat d'avui.
Fins la pròxima.
