Herois

El que deia de la llibertat de temes i de la varietat dels quals.

Aqui va una altre reflexió.

Herois.

Era una nit freda i sabia que el foc s’acabaria apagant però això era irrellevant, no permetria que res parés el ritme del seu moment. Sense moure’s un mil·límetre escoltava amb atenció el final de la llegenda que l’apassionava. Cada nit era la mateixa però no li importava, mai es cansaria de sentir-la. es sentia protegit sabent que existien homes així.

- Pare, vull ser com ell - La seva mirada no enganyava, era transparent, destil·lava adoració.

- Era un gran home. però diguem, perquè vols ser com ell?

- Ell mai tenia por de res, era el més valent, el més fort, podia amb tots, es el meu heroi.

- La força i la resistència només l’ajudaven. Aquiles arriscava la seva vida sense dubtar per salvar les de les persones a les que estimava i ho aconseguia, això es el que el convertia en heroi. Algun dia ho entendràs.
­­­____

No podia parar de mirar la pantalla. Hàbilment jugava amb el mando a distància del dvd rebobinant els millors moments d’aquell reportatge. Durava una mitja hora aproximadament però ell el convertia en interminable. Tenia el control i cada nit abans d’anar a dormir observava tots els detalls, la rapidesa dels seus moviments, els aplaudiments del públic, les reaccions de la resta del món, el seu estil de vida... s’ho sabia de memòria, però realment el fascinava.

- Pare, vull ser com ell - Els seus ulls brillaven tant que mostraven una veritat total.

- Ah si, i perquè vols ser com ell?

- Perquè ho té tot. Es el millor jugant, tothom l’adora, es famós i sobretot té molts diners. Es el meu heroi.

- No ho té tot, a en Beckham segur que li falten coses més importants. Ah, i no t’equivoquis fill, avui en dia ja no queden herois. Algun dia ho entendràs.

____

A l’antiga Grècia els nens volien ser com Aquiles o Hèrcules per el que eren i ara volen ser Beckham o Ronaldinho per el que tenen. A vegades, la gran evolució de la societat oblida els bons valors o els canvia per altres.