El passat 10 de Març, va tenir lloc a la ciutat nord-americana de Austin (Texas) la cerimònia de la vuitena edició dels premis Bloogies . Aquests premis, creats l’any 2001 per Nikolai Nolan gaudieixen del mes gran reconeixement internacional per sobre de altres certàmens organitzats per altres webs diferents que també recullen el bo i millor d’aquestes aplicacions que han proliferat amb tanta voracitat en aquests últims anys.
La seva funció es determinar quin es el millor blog publicat a la xarxa durant l’any en un total de 50 categories diferents. El sistema per escollir els guanyadors es senzill i molt obert. Des de el dia 1 fins al dia 11 del mes de gener qualsevol internauta nomina als blogs que cregui convenients en les diferents categories. Dins d’aquestes, hi ha les tres “categoria estrella”, millor blog, millor aplicació web i millor blog fotogràfic que destaquen per sobre de les altres tant per la importància com pel seu abast. Com a particularitats podríem que el mateix blog pot ser guardonat en diferents categories o que un blog no pot guanyar més de tres edicions seguides.
Pel que fa als premis, els guanyadors reben una quantitat en metal·lic purament anècdotica i per tant son l’honor i el prestigi els valors que recompensen als premiats.
dimecres, 10 de desembre del 2008
dimarts, 9 de desembre del 2008
13th Webby awards
La tretzena edició dels premis més prestigiosos a nivell mundial de la xarxa està en procés, The 13’s webby awards . Les nominacions van tenir lloc el passat 31 d’octubre, seran anunciades a l’abril i per a la cerimònia d’entrega haurem d’esperar fins al dia 7 de Juny, quan els protagonistes es reuneixin a Nova York.
Els Webby Awards que van ser fundats l’any 1996 per IDG i promoguts per la revista The Web i estan actualment dirigits per la IADAS( Academia Internacional de les Arts i les Ciències) s’encarreguen de premiar la màxima qualitat en disseny web, utilitat, funcionalitat i creativitat.
Aquesta acadèmia, formada per 550 membres experts en camps diversos relacionats amb els mitjans audiovisuals, disseny, imatge, art... on hi destaquen el cantant David Bowie o el guionista Matt Groening, selecciona prèviament els guanyadors.
Els premis es diferencien en llocs web, publicitat interactiva, pel·lícula on-line i video movil i compten amb prop de 70 categories diferents dins de les quals podem trobar la de millor navegació, música, disseny... En cada una d’aquestes hi ha un premiat de l’acadèmia i un altre del públic, el “People Choice Award”.
Respecte l’edició anterior, l’organització ha decidit incorporar noves categories com per exemple la de Best Individual Performance o Best use of interactive Video amb l’objectiu de fomentar l’aparició de nous talents i innovar el certamen. Dels triomfadors de 2008 cal destacar el New York Times, guardonat en massa pel seu diari digital, Apple, que va guanyar el webby al millor disseny i ús del vídeo, o Flickair, premiat per la seva comunitat. L’humorista Stephen Colbert o l’artista David Byrne també van ser recompensats en l’apartat de personalitats.
L’objectiu principal dels premis es reconèixer mundialment i donar prestigi als premiats i al mateix temps incentivar als participants a explotar totes les possibilitats del medi i a la innovació del qual.
Guillem Salvadó Recoder.
dijous, 30 d’octubre del 2008
Internet canvia la nostra manera de pensar?
Sobre l’article:
Per començar, crec que l’article està molt ben escrit. Crec l’autor introdueix les opinions i els pensaments dels experts sobre el tema en la matèria d’una manera molt suau i dinàmica, sense interrupcions i amb una mica de sorpresa. Això crec que es important ja que fa que el lector no desconnecti de l’escrit i vagi assimilant aquests pensaments d’una manera seguida i sense ser avorrida. Això es més difícil del que sembla ja que podria induir al lector a confusió de teories si no estigués tan ben redactat.
Coincideixo amb alguns dels autors reconeixent que realment Internet ha disminuït la nostra capacitat de concentració i ha fet baixar l’interès en observar al complet les aplicacions, afavorint en aquest cas la navegació saltejada. Això es degut a que aquesta eina ofereix moltes aplicacions variades com pot ser escoltar música, visualitzar videos, enviar i rebre missatges.... i com que els usuaris som ambiciosos ho volem fer tot a l’hora. Però per altra banda no crec que això sigui perjudicial. Crec que gràcies a aquesta simplificació de la informació l’usuari guanya temps per centrar-se en el que realment li interessa i apart absorbir molta més informació variada. També crec que l’autocontrol de la pròpia ment es una característica bàsica de l’ésser humà i que no podem posar com a excusa el sistema de difusió de la xarxa per justificar moltes de les distraccions nombrades. D’altra banda penso que queda oblidat o en segon terme un aspecte que considero bàsic i es que Internet es una eina de cerca d’informació i precisament això, la correcte cerca d’informació també desenvolupa la nostra capacitat intel·lectual.
La constant actualització de la pròpia informació que podem trobar dins de la xarxa és un altre factor que segons el meu criteri beneficia al desenvolupament intel·lectual ja que contínuament renovem els coneixements que teníem sobre un tema determinat i no queden oblidats o rovellats.
L’únic perill que veig a internet es la addicció. Que aquest mitjà pugui agrupar la majoria dels mitjans ja coneguts pot fer que l’usuari finalment utilitzi internet per a tot. Això es perjudicial pel fet que molts usuaris poden tendir a abandonar progressivament als altres mitjans, i accentuar-se a la lectura de llibres.
Comparativa premsa escrita / digital :
Si fem aquesta comparativa hi trobarem moltes diferències. Per començar parlarem de la maquetació. En la edició en paper aquesta s’estructura en columnes estretes, amb la opció de justificat i un interlineat petit mentre que en la edició digital la maquetació es lleument alineada a l’esquerra i es una sola columna més ample i un interlineat mes ample per afavorir la lectura.
La gran diferència per això recau en el contingut de la informació i en la seva utilitat. En la edició escrita hi ha molts més detalls i al meu gust està mes ben redactada però la única utilitat es tornar-la a llegir mentre que a l’edició digital està plena de links que t’ofereixen una important ampliació de la informació i apart en aquesta noticia en concret hi ha la possibilitat de realitzar enquestes i la noticia més interactiva i provocar a l’usuari més temps i dedicació.
Guillem Salvadó.
Per començar, crec que l’article està molt ben escrit. Crec l’autor introdueix les opinions i els pensaments dels experts sobre el tema en la matèria d’una manera molt suau i dinàmica, sense interrupcions i amb una mica de sorpresa. Això crec que es important ja que fa que el lector no desconnecti de l’escrit i vagi assimilant aquests pensaments d’una manera seguida i sense ser avorrida. Això es més difícil del que sembla ja que podria induir al lector a confusió de teories si no estigués tan ben redactat.
Coincideixo amb alguns dels autors reconeixent que realment Internet ha disminuït la nostra capacitat de concentració i ha fet baixar l’interès en observar al complet les aplicacions, afavorint en aquest cas la navegació saltejada. Això es degut a que aquesta eina ofereix moltes aplicacions variades com pot ser escoltar música, visualitzar videos, enviar i rebre missatges.... i com que els usuaris som ambiciosos ho volem fer tot a l’hora. Però per altra banda no crec que això sigui perjudicial. Crec que gràcies a aquesta simplificació de la informació l’usuari guanya temps per centrar-se en el que realment li interessa i apart absorbir molta més informació variada. També crec que l’autocontrol de la pròpia ment es una característica bàsica de l’ésser humà i que no podem posar com a excusa el sistema de difusió de la xarxa per justificar moltes de les distraccions nombrades. D’altra banda penso que queda oblidat o en segon terme un aspecte que considero bàsic i es que Internet es una eina de cerca d’informació i precisament això, la correcte cerca d’informació també desenvolupa la nostra capacitat intel·lectual.
La constant actualització de la pròpia informació que podem trobar dins de la xarxa és un altre factor que segons el meu criteri beneficia al desenvolupament intel·lectual ja que contínuament renovem els coneixements que teníem sobre un tema determinat i no queden oblidats o rovellats.
L’únic perill que veig a internet es la addicció. Que aquest mitjà pugui agrupar la majoria dels mitjans ja coneguts pot fer que l’usuari finalment utilitzi internet per a tot. Això es perjudicial pel fet que molts usuaris poden tendir a abandonar progressivament als altres mitjans, i accentuar-se a la lectura de llibres.
Comparativa premsa escrita / digital :
Si fem aquesta comparativa hi trobarem moltes diferències. Per començar parlarem de la maquetació. En la edició en paper aquesta s’estructura en columnes estretes, amb la opció de justificat i un interlineat petit mentre que en la edició digital la maquetació es lleument alineada a l’esquerra i es una sola columna més ample i un interlineat mes ample per afavorir la lectura.
La gran diferència per això recau en el contingut de la informació i en la seva utilitat. En la edició escrita hi ha molts més detalls i al meu gust està mes ben redactada però la única utilitat es tornar-la a llegir mentre que a l’edició digital està plena de links que t’ofereixen una important ampliació de la informació i apart en aquesta noticia en concret hi ha la possibilitat de realitzar enquestes i la noticia més interactiva i provocar a l’usuari més temps i dedicació.
Guillem Salvadó.
dimecres, 22 d’octubre del 2008
Els mitjans digitals
Durant la visita que he realitzat a les diferents webs dels diaris digitals he destacat les principals característiques en els diferents apartats:
Maquetació:
Pel que fa a la maquetació cal destacar que es molt similar en tots els diaris digitals que he estat observant. A la part superior un menú horitzontal es l’encarregat de classificar i dividir les notícies segons la secció a la que pertanyen. La majoria disposen de un menú de notícies de última hora on es veuen les notícies redactades recentment. El sistema de maquetació utilitzat estar pensat per facilitar la lectura de la qual, per tal no es d’estranyar que el fons de pantalla sigui generalment blanc o de colors clars.
En la majoria dels diaris la informació esta estructurada en dues o 3 columnes i aquesta estructura crea una certa sensació de ordre.
Interactivitat:
La interactivitat dels diaris digitals es veuen representades per seccions d’opinió que permet als lectors donar la seva opinió sobre moltes notícies, enviar fotografies, respondre enquestes, trobar adreces de blocs o participar en diferents fòrums.
Multimèdia:
Un altre punt a tenir molt en compte es la quantitat de recursos audiovisuals que hi trobem com la gran quantitat de imatges, arxius de video i audio i el paper important que juguen al complementar la notícia de manera que apart de aportar molta més informació i credibilitat també creen en l’usuari un grau d’entreteniment important a l’hora de llegir la notícia.
El 3.24 i L’Avui son els diaris digitals que més material audiovisual ofereixen amb una qualitat d’imatge acceptable i una velocitat correcte.
Publicitat:
La publicitat en els diaris digitals es un dels apartats on podríem notar una evolució gran en quan a quantitat i qualitat. Cada cop la publicitat es més audiovisual i a l’hora es més agressiva. Hem passat de veure petits requadres en els menús al punt de accedir a la web principal i veure un anunci en pantalla completa. La veritat, crec que es una vergonya i a l’hora molt efectiva. Una vergonya perquè t’obliga d’alguna manera a veure l’anunci i molt efectiva per el mateix cas. Jo l’anomenaria publicitat imposada. A la Vanguardia o el Periodico aquesta publicitat es fa evident, mentre que a L’Avui la quantitat de publicitat baixa, i això es bo i envejable.
Com a conclusió final podríem dir que tant la interactivitat com els recursos multimedia son bastant equiparables en tots els diaris i la maquetació també sol ser semblant. Pel que fa a la Publicitat en molts casos es excessiva i això crec que dificulta i empobreix la navegació i el nom del diari.
Maquetació:
Pel que fa a la maquetació cal destacar que es molt similar en tots els diaris digitals que he estat observant. A la part superior un menú horitzontal es l’encarregat de classificar i dividir les notícies segons la secció a la que pertanyen. La majoria disposen de un menú de notícies de última hora on es veuen les notícies redactades recentment. El sistema de maquetació utilitzat estar pensat per facilitar la lectura de la qual, per tal no es d’estranyar que el fons de pantalla sigui generalment blanc o de colors clars.
En la majoria dels diaris la informació esta estructurada en dues o 3 columnes i aquesta estructura crea una certa sensació de ordre.
Interactivitat:
La interactivitat dels diaris digitals es veuen representades per seccions d’opinió que permet als lectors donar la seva opinió sobre moltes notícies, enviar fotografies, respondre enquestes, trobar adreces de blocs o participar en diferents fòrums.
Multimèdia:
Un altre punt a tenir molt en compte es la quantitat de recursos audiovisuals que hi trobem com la gran quantitat de imatges, arxius de video i audio i el paper important que juguen al complementar la notícia de manera que apart de aportar molta més informació i credibilitat també creen en l’usuari un grau d’entreteniment important a l’hora de llegir la notícia.
El 3.24 i L’Avui son els diaris digitals que més material audiovisual ofereixen amb una qualitat d’imatge acceptable i una velocitat correcte.
Publicitat:
La publicitat en els diaris digitals es un dels apartats on podríem notar una evolució gran en quan a quantitat i qualitat. Cada cop la publicitat es més audiovisual i a l’hora es més agressiva. Hem passat de veure petits requadres en els menús al punt de accedir a la web principal i veure un anunci en pantalla completa. La veritat, crec que es una vergonya i a l’hora molt efectiva. Una vergonya perquè t’obliga d’alguna manera a veure l’anunci i molt efectiva per el mateix cas. Jo l’anomenaria publicitat imposada. A la Vanguardia o el Periodico aquesta publicitat es fa evident, mentre que a L’Avui la quantitat de publicitat baixa, i això es bo i envejable.
Com a conclusió final podríem dir que tant la interactivitat com els recursos multimedia son bastant equiparables en tots els diaris i la maquetació també sol ser semblant. Pel que fa a la Publicitat en molts casos es excessiva i això crec que dificulta i empobreix la navegació i el nom del diari.
Guille
Periodisme digital
Hola.
Volia notificar que a partir d'ara dedicaré aquest blog exclusivament a la assignatura de periodisme digital.
Guillem.
Volia notificar que a partir d'ara dedicaré aquest blog exclusivament a la assignatura de periodisme digital.
Guillem.
dimecres, 14 de maig del 2008
Visita al Cap Gros
Fa questió d'un mes i mig, un grapat d'alumnes vàrem tenir la ocasió de visitar les instal·lacions de la revista setmanal Cap Gros.
Aquesta revista es centra bàsicament en la localitat de Mataró tot i que últimament també es distribueix en diferents punts del Maresme, pròxims a la ciutat. Durant la visita els estudiants varen observar amb atenció cadascuna de les diferents parts del procés de elaboració de la revista amb una petita explicació a cadascuna.
També ens van explicar una mica la seva història i els moments més importants de la revista durant el temps i de la seva implicació en el món de la premsa gratuïta, de com aquesta ha evolucionat fins a quasi equiparar el nivell de continguts i de professionalitat la premsa de pagament.
El Cap Gros disposa d'un equip de 5 redactors, 5 dissenyadors i un fotògraf. Pel que fa als temes que publica la revista, cal dir que aposta per les notícies d'actualitat dividides en seccions i amb una regla comú, la proximitat. La intenció es que sigui una revista per a tots i sobretot que tracti les notícies més importants en l'àmbit local.
A més, el Cap Gros ofereix una versió digital molt elaborada i actualitzada contínuament que ja s'ha convertit en un punt de referència per a molts mataronins.
Aquesta revista es centra bàsicament en la localitat de Mataró tot i que últimament també es distribueix en diferents punts del Maresme, pròxims a la ciutat. Durant la visita els estudiants varen observar amb atenció cadascuna de les diferents parts del procés de elaboració de la revista amb una petita explicació a cadascuna.
També ens van explicar una mica la seva història i els moments més importants de la revista durant el temps i de la seva implicació en el món de la premsa gratuïta, de com aquesta ha evolucionat fins a quasi equiparar el nivell de continguts i de professionalitat la premsa de pagament.
El Cap Gros disposa d'un equip de 5 redactors, 5 dissenyadors i un fotògraf. Pel que fa als temes que publica la revista, cal dir que aposta per les notícies d'actualitat dividides en seccions i amb una regla comú, la proximitat. La intenció es que sigui una revista per a tots i sobretot que tracti les notícies més importants en l'àmbit local.
A més, el Cap Gros ofereix una versió digital molt elaborada i actualitzada contínuament que ja s'ha convertit en un punt de referència per a molts mataronins.
dijous, 3 d’abril del 2008
Les Webs dels Ajuntaments
El passat dia 28 de març vàrem rebre la visita del Sr Antoni Cebrián, responsable de comunicació i coordinador de la web oficial de l'ajuntament.
Les ajuntaments, com les altres institucions públiques han decidit apostar per internet clarament. Són moltes les raons per les quals han decidit modernitzar-se pero les principals serien possiblement l'agilitat que ofereix el medi a l'hora de realitzar tràmits de poca importància, la descongestió que genera en les oficines i en els recintes dedicats a l'atenció ciutadana i la capacitat de oferir moltíssima més informació i promocionar-se com a una eina útil.
Per posar un exemple, un ciutadà es pot informar sobre qualsevol oferta laboral, events de tota mena tant esportius, culturals, festius que es celebraràn a la ciutat de manera ràpida i sense moure's de casa.
Pel que fa al disseny que han d'oferir aquestes cal dir que ha de ser uniforme, clar i molt dinàmic. Les innovacions massa elaborades poden ser contraproduents a l'hora de dissenyar la web ja que el que interessa al usuari es trobar la informació ràpidament i sense complicacions, no adorar la web ni subscriure't ni interessar-se per aquest món.
El mateix podríem dir si ens referim a l'estructura on la màxima prioritat ha de ser agilitzar la búsqueda i facilitzar les coses i d'alguna manera crear un vincle amb l'usuari perque aquest ho trobi tot mol fàcil ja que cal recordar que la web està encarada a tot tipus d'usuaris i que la majoria no són habituals.
Un altre tema diferent recau en la interactivitat d'aquestes webs que molts cops es precària per no dir insuficient. En la xerrada vàrem observar les diferents webs dels ajuntaments de Bilbao, Saragossa, Barcelona i Mataró i clarament aquesta última quedava molt enrere de les demés. Faltaven coses més interessants com visites virtuals o potenciar el turisme molt més visualment.
Això va ser tot.
Aquests apunts són els que vàrem extreure de la xerrada
diumenge, 16 de març del 2008
Internet i les eleccions
Hola un altre cop.
La raó d'aquest post es per comentar el debat de la setmana a Publicació Electrònica. Aquest dijous dia 7 vàrem tractar el tema del paper que juga internet en la política i ara més que mai pel motiu de les eleccions generals.
Una de les tasques a realitzar va ser analitzar les pàgines webs dels diferents partits polítics i comentar-les. Generalment l'estructura va ser en el que més ens vàrem fixar perque es la part més important, molts cops per davant dels continguts ja que la capacitat de cridar l'atenció i mantenir al navegador en el portal es bàsic, i més en política.
Seguint estrategies electorals, la majoria de partits han creat webs especials només dedicades a la campanya electoral i la figura del candidat a elegir. Per altra banda, s'asseugren no haver de modificar ni actualitzar tant la web oficial del partit.
No podríem destacar unes diferències importants entre les webs dels partits que no siguin les obvies com el tema de colors o varietat de navegació. El disseny gràfic i la maquetació dels continguts juguen el paper més important en aquestes webs que es decanten molt descaradament per els eslògans vistosos i ben colocats. Si en una cosa s'intenten assemblar es en un dels objectius bàsics: La interactivitat.
El que es busca es que l'usuari cregui que pot interactuar amb els principals dirigents del partit, enviar els seus dubtes i les seves inquietuds ja sigui per correu electrònic, per sms, blogs... Dins d'aquest tema hi han hagut invents fracassats i graciosos com podrien ser els del partit popular que aconseguien que Mariano Rajoy et truques i era una gravació, o el tema de les preguntes preparades per a Gaspar Llamazares de Izquierda Unida que davant d'una paraula clau enxufava una gravació o una altre on expressava les seves propostes referents al tema. La interacció fomenta la unió de les persones, que es sentin més enganxades al partit i per tant, vots. Al final aquests són la única cosa que interessa realment als polítics i les seves webs son simplement un altre mitjà de captació d'aquests.
Un altre mitjà seria la televisió. Els principals partits ja disposen del seu canal temàtic a la televisió com per exemple PSCtv, CIUtv, ERC tv, IV tv... on es dediquen a fomentar bàsicament els seus objectius i les seves maneres de dirigir el país si governen o de carregar contra el govern si formen part de l'oposició.
Les conclusions bàsiques que hem pogut extreure han estat:
- Internet, en molt poc temps ha passat de ser un element de suport a convertir-se en una estratègia i en una part important de la campanya electoral. El fet de que sigui un fenomen amb una vida no molt llarga ha convertit la difusió via web en una competició apart dins dels partits polítics. .
- El disseny gràfic en una web d'aquestes característiques juga un paper importantíssim ja que es el que realment capta els adeptes. Una actualització continuada i innovadora significa actualització i modernitat dins el partit, per contra un mal disseny web mostra mancances i denota antiguitat.
- Internet facilita el coneixement dels partits polítics i la major absorció d'informació per part dels votants.
- Internet porta una trajectòria ascendent pel que fa a la importància en el futur de la política i qui sap, potser algun dia ja només votarem per internet. La llibertat total a l'hora de navegar per internet fa que la gent pugui escollir si vol política o no. El que moltes persones esperen es que els temes electorals només es difonguin per internet i no es contamini tant de política als altres mitjans com la televisió i la ràdio o s'omplin les ciutats de cartells, fotos i eslògans.
Això ha estat tot en el debat d'avui.
Fins la pròxima.
diumenge, 9 de març del 2008
Publicació electrònica: 1er debat WEB 2.0.
Cada setmana realitzem un petit debat d'1 hora de durada a l'assignatura de Publicació electrònica.
Els temes que tractem en aquest debat estan relacionats amb l'assignatura i en el primer debat que vàrem fer el passat dijous es va tractar principalment el tema de la web 2.0.
Dins del mon de la web 2.0 es van tocar temes relacionats com la infoxicació, el periodisme ciutadà, el periodisme participatiu, la interactivitat de la web 2.0 respecte a als seus precedents...
Web 2.0.
El terme web 2.0 va ser utilitzat per primer cop per O'Really Media l'any 2004 per designar la nova generació web basada en la creació de comunitats d'usuaris que estan exposats a una nova sèrie de serveis com poden ser les xarxes socials, els forums o els ja mes que famosos blogs. Així doncs, la web 2.0 es només un mot per remarcar l'evolució dels portals d' internet, assenyalant-ne la interactivitat màxima entre usuaris.
Si parlem de la tecnologia usada en web 2.0 per diferenciar-la de les altres el que podem observar es el paper de les tèncniques d'aplicacións riques, no intrusives (AJAX), o la sindicació/Agregació de dades en RSS/ATOM.
La facilitat a l'accés de la informació juga un paper clau en la web 2.0, ja l'usuari ha de poder introduïr i extreure informació tan facilment com sigui possible.
Segurament, la representació més famosa de la web 2.0 es el fenòmen dels blogs.
Aquest mecanisme de comunicació ha entrat amb molta força a la societat. Una de les raons ha sigut les diferents formes amb les que es presenta com poden ser fotologs, videologs, bitàcola...
D'aquesta manera, qualsevol persona pot publicar la seva informació i fer que tothom i pugui accedir, i no només text sino que es pot compartir video, imatge i audio.
A la llarga això pot ser perillós degut a que l'excés d'informació està col·lapsant les webs que proporcionen blogs de tot tipus i apart ens dificulta als navegadors la cerca de la informació desitjada o la gran quantitat de informació falsa, casposa, i sense cap tipus d'interés. (infoxicació).
Bàsicament, això va ser tot en el debat del passat dijous. En el següent es tractarà el tema del paper de les webs en les campanyes polítiques.
dilluns, 3 de març del 2008
Herois
El que deia de la llibertat de temes i de la varietat dels quals.
Aqui va una altre reflexió.
Herois.
Era una nit freda i sabia que el foc s’acabaria apagant però això era irrellevant, no permetria que res parés el ritme del seu moment. Sense moure’s un mil·límetre escoltava amb atenció el final de la llegenda que l’apassionava. Cada nit era la mateixa però no li importava, mai es cansaria de sentir-la. es sentia protegit sabent que existien homes així.
- Pare, vull ser com ell - La seva mirada no enganyava, era transparent, destil·lava adoració.
- Era un gran home. però diguem, perquè vols ser com ell?
- Ell mai tenia por de res, era el més valent, el més fort, podia amb tots, es el meu heroi.
- La força i la resistència només l’ajudaven. Aquiles arriscava la seva vida sense dubtar per salvar les de les persones a les que estimava i ho aconseguia, això es el que el convertia en heroi. Algun dia ho entendràs.
____
No podia parar de mirar la pantalla. Hàbilment jugava amb el mando a distància del dvd rebobinant els millors moments d’aquell reportatge. Durava una mitja hora aproximadament però ell el convertia en interminable. Tenia el control i cada nit abans d’anar a dormir observava tots els detalls, la rapidesa dels seus moviments, els aplaudiments del públic, les reaccions de la resta del món, el seu estil de vida... s’ho sabia de memòria, però realment el fascinava.
- Pare, vull ser com ell - Els seus ulls brillaven tant que mostraven una veritat total.
- Ah si, i perquè vols ser com ell?
- Perquè ho té tot. Es el millor jugant, tothom l’adora, es famós i sobretot té molts diners. Es el meu heroi.
- No ho té tot, a en Beckham segur que li falten coses més importants. Ah, i no t’equivoquis fill, avui en dia ja no queden herois. Algun dia ho entendràs.
____
A l’antiga Grècia els nens volien ser com Aquiles o Hèrcules per el que eren i ara volen ser Beckham o Ronaldinho per el que tenen. A vegades, la gran evolució de la societat oblida els bons valors o els canvia per altres.
divendres, 29 de febrer del 2008
Concessions de Radio en FM
Arreu del mon, la ràdio es un mitjà de comunicació que encara que experimenti una davallada important respecte a altres èpoques continua generant molta demanda, sobretot per als petits pobles o petits grups que volen aconseguir un dial disponible per poder difondre la seva informació. L'aparició cada cop més de emisores selectes o o especialitzades ha generat que tothom avui en dia vulgui tenir la seva pròpia emisora.
A Catalunya com podem veure, també.
Concessions de Ràdio en FM
El CAC rep 1.288 sol·licituds per al concurs per a l'explotació comercial de 83 concessions de ràdio en FM
A Catalunya com podem veure, també.
Concessions de Ràdio en FM
El CAC rep 1.288 sol·licituds per al concurs per a l'explotació comercial de 83 concessions de ràdio en FM
El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha rebut un total de 1.288 sol·licituds per al concurs per a l'explotació comercial de 83 concessions de ràdio en freqüència modulada (FM). Les sol·licituds les han presentat 75 licitadors, cadascun dels quals opta a un nombre variable de concessions.
El termini per presentar les sol·licituds va finalitzar el 14 de febrer.
Es tracta de la primera adjudicació de freqüències per a la prestació de serveis audiovisuals que es fa a Catalunya, i també en el conjunt d'Espanya, en què la convocatòria i la resolució corresponen íntegrament a una autoritat independent de regulació de l'audiovisual. Se segueix, doncs, el model present en la majoria de països de la Unió Europea, en què aquest tipus de decisions ja no les prenen els governs.
Es tracta de la primera adjudicació de freqüències per a la prestació de serveis audiovisuals que es fa a Catalunya, i també en el conjunt d'Espanya, en què la convocatòria i la resolució corresponen íntegrament a una autoritat independent de regulació de l'audiovisual. Se segueix, doncs, el model present en la majoria de països de la Unió Europea, en què aquest tipus de decisions ja no les prenen els governs.
El CAC va adquirir la competència completa sobre les adjudicacions de concessions amb la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya.
Les freqüències i les zones de servei per a les quals es concursa són les reservades per a Catalunya d'acord amb el Pla tècnic nacional de radiodifusió.
Les freqüències i les zones de servei per a les quals es concursa són les reservades per a Catalunya d'acord amb el Pla tècnic nacional de radiodifusió.
dilluns, 25 de febrer del 2008
L'atzar
Ja hi som, aqui davant la pantalla un altre cop.
La varietat dels temes dels que parlaré en aquest blog em donen la llibertat de presentar coses com aquesta i avui tenia ganes de publicar una reflexió escrita que m'agradaria compartir-la amb vosaltres.
Comenteu, siusplau.
L'atzar:
Sóc dels que pensen que t’impregnes d’una il·lusió enganyosa quan, anant atrafegat d’un lloc a l’altre arribes davant d’un semàfor que just en aquell moment acaba d’inaugurar el color verd i, aprofitant la marxa que portaves, avances als altres vianants que estaven aturats mentre esperaven el final del vermell. Quan aquesta situació es dóna, hom pot arribar a pensar que el verd del semàfor t’estava esperant i que les teves passes valen més que la dels altres vianants. Segueixes caminant, però més alegre. Encara amb el somriure dibuixat a la cara per l’avançament anterior decideixes creuar el parc i just quan ets al mig, veient als nens disfrutant dels gronxadors notes com si alguna cosa hagués impactat lleument a la teva espatlla dreta. Ràpidament, les pitjors hipòtesis s’apoderen de la teva ment, esvaint tot el que la mantenia ocupada abans. Durant un segon desitges amb totes les teves forces estar equivocat però no, gires la mirada i efectivament, un ocell ha encertat de ple fixant la teva espatlla com a diana. Enrabiat, mires al cel instintivament com si esperessis trobar el culpable, tot i que ja saps que no servirà de res. Et preguntes el perquè del petit accident, de la mala fortuna, de la mala intenció del ocell, pero mai et questionaràs el verd del semàfor, simplement t'ho mereixies oi?
Però la diferència recau en la memòria, en la incidència, en la importància que té per tu. Ja no te’n recordes del semàfor, ni del somriure, ni d'allò de sentir-te afortunat. No dones oportunitat a un empat tècnic. Equiparant nivells, la mala sort sempre perdura més.
Sens dubte, L’atzar, es una de les qüestions que més nits ha desvetllat al ésser humà des dels seus principis. Casualitat o causalitat. L’eterna pregunta. Una es la antítesis de l’altre, son conceptes irreconciliables que, d’una manera o altra, regeixen la nostra vida i els nostres actes.
Si una cosa tinc clara es que cal que hi sigui. L’existència de l’atzar i la utilització d’aquest com a factor real suposa per a la societat un augment del grau d’esperança i expectatives de cada persona ja que sovint, en el desenllaç de moltes situacions importants per a les seves vides aquest anomenat atzar hi juga un paper important, alguns cops determinant.
La sort es una religió sense església. En un accident de tràfic per exemple, on hi podria haver hagut una masacre però en canvi tothom en surt il·lès, hi haurà gent que donarà gràcies a un Déu per haver-los salvat i també hi haurà gent que ho atribuirà a la sort que han tingut. Pel carrer, trobarem gent que portarà una creu penjada per estar en contacte amb Déu i n’hi haurà una altre que portarà un anell alegant que li proporciona sort.
També podríem parlar de la gran quantitat de tradicions que hi ha arreu del mon on l’objectiu principal es aconseguir sort. En podem trobar de tot tipus, algunes realment inversemblants: Des de banyar-se en alguns rius determinats dies de l’any fins a fer petons a algunes estatuetes o portar la roba d’una manera determinada. I que d’una manera porten el segell autòcton i diferencial de cada cultura o grup de persones.
I com a tota religió, també té la seva branca radical que en aquest cas serien els supersticiosos.
Igual als deus, l’atzar es omnipresent. No es pot veure ni tocar, no es pot sentir ni transferir, però segons els seus creients hi es. I realment, es molt difícil negar l’existència d’un factor al que tanta gent li atribueix tanta transcendència.
L’atzar també gaudeix també dels seus mitjans de propaganda. El joc es la seva màxima expressió de vida. Les loteries Nacionals, els Casinos, Las Vegas, Locals immensos plens de gent aferrats a un factor abstracte per aconseguir més beneficis i no patir tantes desgràcies. L’esport es un altre gran mitjà de propaganda ja que en molts, l’atzar juga un paper important, i a vegades massa determinant. Aquests esports es televisen i arriben a moltes més persones i així, inconscientment s’incrementa la creença en que l’atzar existeix, que decideix el món.
Per un servidor, l’atzar es un comodí, una facilitat. Un mot que els humans van inventar-se des del principi dels temps per a deixar resols temes que precisarien d’una explicació massa complicada, per evitar amoïnar-nos contínuament pensant en teories malèfiques o conjuracions divines, un mot que té sinònims que sonen tan bé com sort o fortuna.
En definitiva, crec que els aconteixements atribuïts per l’home “al atzar” no són més que una demostració d'una incapacitat física i mental d’aquest per dominar totes les variables que governen tals aconteixements.
Guillem Salvadó
La varietat dels temes dels que parlaré en aquest blog em donen la llibertat de presentar coses com aquesta i avui tenia ganes de publicar una reflexió escrita que m'agradaria compartir-la amb vosaltres.
Comenteu, siusplau.
L'atzar:
Sóc dels que pensen que t’impregnes d’una il·lusió enganyosa quan, anant atrafegat d’un lloc a l’altre arribes davant d’un semàfor que just en aquell moment acaba d’inaugurar el color verd i, aprofitant la marxa que portaves, avances als altres vianants que estaven aturats mentre esperaven el final del vermell. Quan aquesta situació es dóna, hom pot arribar a pensar que el verd del semàfor t’estava esperant i que les teves passes valen més que la dels altres vianants. Segueixes caminant, però més alegre. Encara amb el somriure dibuixat a la cara per l’avançament anterior decideixes creuar el parc i just quan ets al mig, veient als nens disfrutant dels gronxadors notes com si alguna cosa hagués impactat lleument a la teva espatlla dreta. Ràpidament, les pitjors hipòtesis s’apoderen de la teva ment, esvaint tot el que la mantenia ocupada abans. Durant un segon desitges amb totes les teves forces estar equivocat però no, gires la mirada i efectivament, un ocell ha encertat de ple fixant la teva espatlla com a diana. Enrabiat, mires al cel instintivament com si esperessis trobar el culpable, tot i que ja saps que no servirà de res. Et preguntes el perquè del petit accident, de la mala fortuna, de la mala intenció del ocell, pero mai et questionaràs el verd del semàfor, simplement t'ho mereixies oi?
Però la diferència recau en la memòria, en la incidència, en la importància que té per tu. Ja no te’n recordes del semàfor, ni del somriure, ni d'allò de sentir-te afortunat. No dones oportunitat a un empat tècnic. Equiparant nivells, la mala sort sempre perdura més.
Sens dubte, L’atzar, es una de les qüestions que més nits ha desvetllat al ésser humà des dels seus principis. Casualitat o causalitat. L’eterna pregunta. Una es la antítesis de l’altre, son conceptes irreconciliables que, d’una manera o altra, regeixen la nostra vida i els nostres actes.
Si una cosa tinc clara es que cal que hi sigui. L’existència de l’atzar i la utilització d’aquest com a factor real suposa per a la societat un augment del grau d’esperança i expectatives de cada persona ja que sovint, en el desenllaç de moltes situacions importants per a les seves vides aquest anomenat atzar hi juga un paper important, alguns cops determinant.
La sort es una religió sense església. En un accident de tràfic per exemple, on hi podria haver hagut una masacre però en canvi tothom en surt il·lès, hi haurà gent que donarà gràcies a un Déu per haver-los salvat i també hi haurà gent que ho atribuirà a la sort que han tingut. Pel carrer, trobarem gent que portarà una creu penjada per estar en contacte amb Déu i n’hi haurà una altre que portarà un anell alegant que li proporciona sort.
També podríem parlar de la gran quantitat de tradicions que hi ha arreu del mon on l’objectiu principal es aconseguir sort. En podem trobar de tot tipus, algunes realment inversemblants: Des de banyar-se en alguns rius determinats dies de l’any fins a fer petons a algunes estatuetes o portar la roba d’una manera determinada. I que d’una manera porten el segell autòcton i diferencial de cada cultura o grup de persones.
I com a tota religió, també té la seva branca radical que en aquest cas serien els supersticiosos.
Igual als deus, l’atzar es omnipresent. No es pot veure ni tocar, no es pot sentir ni transferir, però segons els seus creients hi es. I realment, es molt difícil negar l’existència d’un factor al que tanta gent li atribueix tanta transcendència.
L’atzar també gaudeix també dels seus mitjans de propaganda. El joc es la seva màxima expressió de vida. Les loteries Nacionals, els Casinos, Las Vegas, Locals immensos plens de gent aferrats a un factor abstracte per aconseguir més beneficis i no patir tantes desgràcies. L’esport es un altre gran mitjà de propaganda ja que en molts, l’atzar juga un paper important, i a vegades massa determinant. Aquests esports es televisen i arriben a moltes més persones i així, inconscientment s’incrementa la creença en que l’atzar existeix, que decideix el món.
Per un servidor, l’atzar es un comodí, una facilitat. Un mot que els humans van inventar-se des del principi dels temps per a deixar resols temes que precisarien d’una explicació massa complicada, per evitar amoïnar-nos contínuament pensant en teories malèfiques o conjuracions divines, un mot que té sinònims que sonen tan bé com sort o fortuna.
En definitiva, crec que els aconteixements atribuïts per l’home “al atzar” no són més que una demostració d'una incapacitat física i mental d’aquest per dominar totes les variables que governen tals aconteixements.
Guillem Salvadó
divendres, 15 de febrer del 2008
L'inici.
Totes les coses en aquest mon neixen, creixen i moren.
Amb aquest blog passarà el mateix.
Leiris an Gentelman...
Obrim el blog!
Amb aquest blog passarà el mateix.
L'inici només es la primera etapa per al final.
Però abans de que això passi i gràcies a l'existència momentània d'aquesta eina de la comunicació audiovisual intentarém des d'aqui oferir informació amb un cert grau d'interés.Leiris an Gentelman...
Obrim el blog!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
