El passat 10 de Març, va tenir lloc a la ciutat nord-americana de Austin (Texas) la cerimònia de la vuitena edició dels premis Bloogies . Aquests premis, creats l’any 2001 per Nikolai Nolan gaudieixen del mes gran reconeixement internacional per sobre de altres certàmens organitzats per altres webs diferents que també recullen el bo i millor d’aquestes aplicacions que han proliferat amb tanta voracitat en aquests últims anys.
La seva funció es determinar quin es el millor blog publicat a la xarxa durant l’any en un total de 50 categories diferents. El sistema per escollir els guanyadors es senzill i molt obert. Des de el dia 1 fins al dia 11 del mes de gener qualsevol internauta nomina als blogs que cregui convenients en les diferents categories. Dins d’aquestes, hi ha les tres “categoria estrella”, millor blog, millor aplicació web i millor blog fotogràfic que destaquen per sobre de les altres tant per la importància com pel seu abast. Com a particularitats podríem que el mateix blog pot ser guardonat en diferents categories o que un blog no pot guanyar més de tres edicions seguides.
Pel que fa als premis, els guanyadors reben una quantitat en metal·lic purament anècdotica i per tant son l’honor i el prestigi els valors que recompensen als premiats.
dimecres, 10 de desembre del 2008
dimarts, 9 de desembre del 2008
13th Webby awards
La tretzena edició dels premis més prestigiosos a nivell mundial de la xarxa està en procés, The 13’s webby awards . Les nominacions van tenir lloc el passat 31 d’octubre, seran anunciades a l’abril i per a la cerimònia d’entrega haurem d’esperar fins al dia 7 de Juny, quan els protagonistes es reuneixin a Nova York.
Els Webby Awards que van ser fundats l’any 1996 per IDG i promoguts per la revista The Web i estan actualment dirigits per la IADAS( Academia Internacional de les Arts i les Ciències) s’encarreguen de premiar la màxima qualitat en disseny web, utilitat, funcionalitat i creativitat.
Aquesta acadèmia, formada per 550 membres experts en camps diversos relacionats amb els mitjans audiovisuals, disseny, imatge, art... on hi destaquen el cantant David Bowie o el guionista Matt Groening, selecciona prèviament els guanyadors.
Els premis es diferencien en llocs web, publicitat interactiva, pel·lícula on-line i video movil i compten amb prop de 70 categories diferents dins de les quals podem trobar la de millor navegació, música, disseny... En cada una d’aquestes hi ha un premiat de l’acadèmia i un altre del públic, el “People Choice Award”.
Respecte l’edició anterior, l’organització ha decidit incorporar noves categories com per exemple la de Best Individual Performance o Best use of interactive Video amb l’objectiu de fomentar l’aparició de nous talents i innovar el certamen. Dels triomfadors de 2008 cal destacar el New York Times, guardonat en massa pel seu diari digital, Apple, que va guanyar el webby al millor disseny i ús del vídeo, o Flickair, premiat per la seva comunitat. L’humorista Stephen Colbert o l’artista David Byrne també van ser recompensats en l’apartat de personalitats.
L’objectiu principal dels premis es reconèixer mundialment i donar prestigi als premiats i al mateix temps incentivar als participants a explotar totes les possibilitats del medi i a la innovació del qual.
Guillem Salvadó Recoder.
dijous, 30 d’octubre del 2008
Internet canvia la nostra manera de pensar?
Sobre l’article:
Per començar, crec que l’article està molt ben escrit. Crec l’autor introdueix les opinions i els pensaments dels experts sobre el tema en la matèria d’una manera molt suau i dinàmica, sense interrupcions i amb una mica de sorpresa. Això crec que es important ja que fa que el lector no desconnecti de l’escrit i vagi assimilant aquests pensaments d’una manera seguida i sense ser avorrida. Això es més difícil del que sembla ja que podria induir al lector a confusió de teories si no estigués tan ben redactat.
Coincideixo amb alguns dels autors reconeixent que realment Internet ha disminuït la nostra capacitat de concentració i ha fet baixar l’interès en observar al complet les aplicacions, afavorint en aquest cas la navegació saltejada. Això es degut a que aquesta eina ofereix moltes aplicacions variades com pot ser escoltar música, visualitzar videos, enviar i rebre missatges.... i com que els usuaris som ambiciosos ho volem fer tot a l’hora. Però per altra banda no crec que això sigui perjudicial. Crec que gràcies a aquesta simplificació de la informació l’usuari guanya temps per centrar-se en el que realment li interessa i apart absorbir molta més informació variada. També crec que l’autocontrol de la pròpia ment es una característica bàsica de l’ésser humà i que no podem posar com a excusa el sistema de difusió de la xarxa per justificar moltes de les distraccions nombrades. D’altra banda penso que queda oblidat o en segon terme un aspecte que considero bàsic i es que Internet es una eina de cerca d’informació i precisament això, la correcte cerca d’informació també desenvolupa la nostra capacitat intel·lectual.
La constant actualització de la pròpia informació que podem trobar dins de la xarxa és un altre factor que segons el meu criteri beneficia al desenvolupament intel·lectual ja que contínuament renovem els coneixements que teníem sobre un tema determinat i no queden oblidats o rovellats.
L’únic perill que veig a internet es la addicció. Que aquest mitjà pugui agrupar la majoria dels mitjans ja coneguts pot fer que l’usuari finalment utilitzi internet per a tot. Això es perjudicial pel fet que molts usuaris poden tendir a abandonar progressivament als altres mitjans, i accentuar-se a la lectura de llibres.
Comparativa premsa escrita / digital :
Si fem aquesta comparativa hi trobarem moltes diferències. Per començar parlarem de la maquetació. En la edició en paper aquesta s’estructura en columnes estretes, amb la opció de justificat i un interlineat petit mentre que en la edició digital la maquetació es lleument alineada a l’esquerra i es una sola columna més ample i un interlineat mes ample per afavorir la lectura.
La gran diferència per això recau en el contingut de la informació i en la seva utilitat. En la edició escrita hi ha molts més detalls i al meu gust està mes ben redactada però la única utilitat es tornar-la a llegir mentre que a l’edició digital està plena de links que t’ofereixen una important ampliació de la informació i apart en aquesta noticia en concret hi ha la possibilitat de realitzar enquestes i la noticia més interactiva i provocar a l’usuari més temps i dedicació.
Guillem Salvadó.
Per començar, crec que l’article està molt ben escrit. Crec l’autor introdueix les opinions i els pensaments dels experts sobre el tema en la matèria d’una manera molt suau i dinàmica, sense interrupcions i amb una mica de sorpresa. Això crec que es important ja que fa que el lector no desconnecti de l’escrit i vagi assimilant aquests pensaments d’una manera seguida i sense ser avorrida. Això es més difícil del que sembla ja que podria induir al lector a confusió de teories si no estigués tan ben redactat.
Coincideixo amb alguns dels autors reconeixent que realment Internet ha disminuït la nostra capacitat de concentració i ha fet baixar l’interès en observar al complet les aplicacions, afavorint en aquest cas la navegació saltejada. Això es degut a que aquesta eina ofereix moltes aplicacions variades com pot ser escoltar música, visualitzar videos, enviar i rebre missatges.... i com que els usuaris som ambiciosos ho volem fer tot a l’hora. Però per altra banda no crec que això sigui perjudicial. Crec que gràcies a aquesta simplificació de la informació l’usuari guanya temps per centrar-se en el que realment li interessa i apart absorbir molta més informació variada. També crec que l’autocontrol de la pròpia ment es una característica bàsica de l’ésser humà i que no podem posar com a excusa el sistema de difusió de la xarxa per justificar moltes de les distraccions nombrades. D’altra banda penso que queda oblidat o en segon terme un aspecte que considero bàsic i es que Internet es una eina de cerca d’informació i precisament això, la correcte cerca d’informació també desenvolupa la nostra capacitat intel·lectual.
La constant actualització de la pròpia informació que podem trobar dins de la xarxa és un altre factor que segons el meu criteri beneficia al desenvolupament intel·lectual ja que contínuament renovem els coneixements que teníem sobre un tema determinat i no queden oblidats o rovellats.
L’únic perill que veig a internet es la addicció. Que aquest mitjà pugui agrupar la majoria dels mitjans ja coneguts pot fer que l’usuari finalment utilitzi internet per a tot. Això es perjudicial pel fet que molts usuaris poden tendir a abandonar progressivament als altres mitjans, i accentuar-se a la lectura de llibres.
Comparativa premsa escrita / digital :
Si fem aquesta comparativa hi trobarem moltes diferències. Per començar parlarem de la maquetació. En la edició en paper aquesta s’estructura en columnes estretes, amb la opció de justificat i un interlineat petit mentre que en la edició digital la maquetació es lleument alineada a l’esquerra i es una sola columna més ample i un interlineat mes ample per afavorir la lectura.
La gran diferència per això recau en el contingut de la informació i en la seva utilitat. En la edició escrita hi ha molts més detalls i al meu gust està mes ben redactada però la única utilitat es tornar-la a llegir mentre que a l’edició digital està plena de links que t’ofereixen una important ampliació de la informació i apart en aquesta noticia en concret hi ha la possibilitat de realitzar enquestes i la noticia més interactiva i provocar a l’usuari més temps i dedicació.
Guillem Salvadó.
dimecres, 22 d’octubre del 2008
Els mitjans digitals
Durant la visita que he realitzat a les diferents webs dels diaris digitals he destacat les principals característiques en els diferents apartats:
Maquetació:
Pel que fa a la maquetació cal destacar que es molt similar en tots els diaris digitals que he estat observant. A la part superior un menú horitzontal es l’encarregat de classificar i dividir les notícies segons la secció a la que pertanyen. La majoria disposen de un menú de notícies de última hora on es veuen les notícies redactades recentment. El sistema de maquetació utilitzat estar pensat per facilitar la lectura de la qual, per tal no es d’estranyar que el fons de pantalla sigui generalment blanc o de colors clars.
En la majoria dels diaris la informació esta estructurada en dues o 3 columnes i aquesta estructura crea una certa sensació de ordre.
Interactivitat:
La interactivitat dels diaris digitals es veuen representades per seccions d’opinió que permet als lectors donar la seva opinió sobre moltes notícies, enviar fotografies, respondre enquestes, trobar adreces de blocs o participar en diferents fòrums.
Multimèdia:
Un altre punt a tenir molt en compte es la quantitat de recursos audiovisuals que hi trobem com la gran quantitat de imatges, arxius de video i audio i el paper important que juguen al complementar la notícia de manera que apart de aportar molta més informació i credibilitat també creen en l’usuari un grau d’entreteniment important a l’hora de llegir la notícia.
El 3.24 i L’Avui son els diaris digitals que més material audiovisual ofereixen amb una qualitat d’imatge acceptable i una velocitat correcte.
Publicitat:
La publicitat en els diaris digitals es un dels apartats on podríem notar una evolució gran en quan a quantitat i qualitat. Cada cop la publicitat es més audiovisual i a l’hora es més agressiva. Hem passat de veure petits requadres en els menús al punt de accedir a la web principal i veure un anunci en pantalla completa. La veritat, crec que es una vergonya i a l’hora molt efectiva. Una vergonya perquè t’obliga d’alguna manera a veure l’anunci i molt efectiva per el mateix cas. Jo l’anomenaria publicitat imposada. A la Vanguardia o el Periodico aquesta publicitat es fa evident, mentre que a L’Avui la quantitat de publicitat baixa, i això es bo i envejable.
Com a conclusió final podríem dir que tant la interactivitat com els recursos multimedia son bastant equiparables en tots els diaris i la maquetació també sol ser semblant. Pel que fa a la Publicitat en molts casos es excessiva i això crec que dificulta i empobreix la navegació i el nom del diari.
Maquetació:
Pel que fa a la maquetació cal destacar que es molt similar en tots els diaris digitals que he estat observant. A la part superior un menú horitzontal es l’encarregat de classificar i dividir les notícies segons la secció a la que pertanyen. La majoria disposen de un menú de notícies de última hora on es veuen les notícies redactades recentment. El sistema de maquetació utilitzat estar pensat per facilitar la lectura de la qual, per tal no es d’estranyar que el fons de pantalla sigui generalment blanc o de colors clars.
En la majoria dels diaris la informació esta estructurada en dues o 3 columnes i aquesta estructura crea una certa sensació de ordre.
Interactivitat:
La interactivitat dels diaris digitals es veuen representades per seccions d’opinió que permet als lectors donar la seva opinió sobre moltes notícies, enviar fotografies, respondre enquestes, trobar adreces de blocs o participar en diferents fòrums.
Multimèdia:
Un altre punt a tenir molt en compte es la quantitat de recursos audiovisuals que hi trobem com la gran quantitat de imatges, arxius de video i audio i el paper important que juguen al complementar la notícia de manera que apart de aportar molta més informació i credibilitat també creen en l’usuari un grau d’entreteniment important a l’hora de llegir la notícia.
El 3.24 i L’Avui son els diaris digitals que més material audiovisual ofereixen amb una qualitat d’imatge acceptable i una velocitat correcte.
Publicitat:
La publicitat en els diaris digitals es un dels apartats on podríem notar una evolució gran en quan a quantitat i qualitat. Cada cop la publicitat es més audiovisual i a l’hora es més agressiva. Hem passat de veure petits requadres en els menús al punt de accedir a la web principal i veure un anunci en pantalla completa. La veritat, crec que es una vergonya i a l’hora molt efectiva. Una vergonya perquè t’obliga d’alguna manera a veure l’anunci i molt efectiva per el mateix cas. Jo l’anomenaria publicitat imposada. A la Vanguardia o el Periodico aquesta publicitat es fa evident, mentre que a L’Avui la quantitat de publicitat baixa, i això es bo i envejable.
Com a conclusió final podríem dir que tant la interactivitat com els recursos multimedia son bastant equiparables en tots els diaris i la maquetació també sol ser semblant. Pel que fa a la Publicitat en molts casos es excessiva i això crec que dificulta i empobreix la navegació i el nom del diari.
Guille
Periodisme digital
Hola.
Volia notificar que a partir d'ara dedicaré aquest blog exclusivament a la assignatura de periodisme digital.
Guillem.
Volia notificar que a partir d'ara dedicaré aquest blog exclusivament a la assignatura de periodisme digital.
Guillem.
dimecres, 14 de maig del 2008
Visita al Cap Gros
Fa questió d'un mes i mig, un grapat d'alumnes vàrem tenir la ocasió de visitar les instal·lacions de la revista setmanal Cap Gros.
Aquesta revista es centra bàsicament en la localitat de Mataró tot i que últimament també es distribueix en diferents punts del Maresme, pròxims a la ciutat. Durant la visita els estudiants varen observar amb atenció cadascuna de les diferents parts del procés de elaboració de la revista amb una petita explicació a cadascuna.
També ens van explicar una mica la seva història i els moments més importants de la revista durant el temps i de la seva implicació en el món de la premsa gratuïta, de com aquesta ha evolucionat fins a quasi equiparar el nivell de continguts i de professionalitat la premsa de pagament.
El Cap Gros disposa d'un equip de 5 redactors, 5 dissenyadors i un fotògraf. Pel que fa als temes que publica la revista, cal dir que aposta per les notícies d'actualitat dividides en seccions i amb una regla comú, la proximitat. La intenció es que sigui una revista per a tots i sobretot que tracti les notícies més importants en l'àmbit local.
A més, el Cap Gros ofereix una versió digital molt elaborada i actualitzada contínuament que ja s'ha convertit en un punt de referència per a molts mataronins.
Aquesta revista es centra bàsicament en la localitat de Mataró tot i que últimament també es distribueix en diferents punts del Maresme, pròxims a la ciutat. Durant la visita els estudiants varen observar amb atenció cadascuna de les diferents parts del procés de elaboració de la revista amb una petita explicació a cadascuna.
També ens van explicar una mica la seva història i els moments més importants de la revista durant el temps i de la seva implicació en el món de la premsa gratuïta, de com aquesta ha evolucionat fins a quasi equiparar el nivell de continguts i de professionalitat la premsa de pagament.
El Cap Gros disposa d'un equip de 5 redactors, 5 dissenyadors i un fotògraf. Pel que fa als temes que publica la revista, cal dir que aposta per les notícies d'actualitat dividides en seccions i amb una regla comú, la proximitat. La intenció es que sigui una revista per a tots i sobretot que tracti les notícies més importants en l'àmbit local.
A més, el Cap Gros ofereix una versió digital molt elaborada i actualitzada contínuament que ja s'ha convertit en un punt de referència per a molts mataronins.
dijous, 3 d’abril del 2008
Les Webs dels Ajuntaments
El passat dia 28 de març vàrem rebre la visita del Sr Antoni Cebrián, responsable de comunicació i coordinador de la web oficial de l'ajuntament.
Les ajuntaments, com les altres institucions públiques han decidit apostar per internet clarament. Són moltes les raons per les quals han decidit modernitzar-se pero les principals serien possiblement l'agilitat que ofereix el medi a l'hora de realitzar tràmits de poca importància, la descongestió que genera en les oficines i en els recintes dedicats a l'atenció ciutadana i la capacitat de oferir moltíssima més informació i promocionar-se com a una eina útil.
Per posar un exemple, un ciutadà es pot informar sobre qualsevol oferta laboral, events de tota mena tant esportius, culturals, festius que es celebraràn a la ciutat de manera ràpida i sense moure's de casa.
Pel que fa al disseny que han d'oferir aquestes cal dir que ha de ser uniforme, clar i molt dinàmic. Les innovacions massa elaborades poden ser contraproduents a l'hora de dissenyar la web ja que el que interessa al usuari es trobar la informació ràpidament i sense complicacions, no adorar la web ni subscriure't ni interessar-se per aquest món.
El mateix podríem dir si ens referim a l'estructura on la màxima prioritat ha de ser agilitzar la búsqueda i facilitzar les coses i d'alguna manera crear un vincle amb l'usuari perque aquest ho trobi tot mol fàcil ja que cal recordar que la web està encarada a tot tipus d'usuaris i que la majoria no són habituals.
Un altre tema diferent recau en la interactivitat d'aquestes webs que molts cops es precària per no dir insuficient. En la xerrada vàrem observar les diferents webs dels ajuntaments de Bilbao, Saragossa, Barcelona i Mataró i clarament aquesta última quedava molt enrere de les demés. Faltaven coses més interessants com visites virtuals o potenciar el turisme molt més visualment.
Això va ser tot.
Aquests apunts són els que vàrem extreure de la xerrada
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
